LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 8 de gener de 2018

El jaciment de Can Llinàs d'Alella

Situació de Can Llinàs d'Alella

El Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) acaba de publicar una comunicació presentada el novembre de 2016 a la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins. Es tracta d'un estudi sobre el jaciment arqueològic iberoromà de Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Barcelona), del que són autors els arqueòlegs Marta Prevosti, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana.
El treball porta el nom de "Cal Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de Terra Sigil.lata". Podeu llegir-lo sencer clicant aquí
Es tracta d'un establiment interessant que, pel que ens diuen els autors, ha estat insuficientment documentat, el que dificulta la seva interpretació.
Com d'altres indrets, les troballes de materials antics a l'indret, ha estat continuada, però no fou fins el 1969 que s'iniciaren excavacions, sota la direcció de Lluis Galera.
D'aquesta intervenció destaca la troballa d'un dipòsit de planta quadrangular amb les parets combades, en el que es documentaren, a més d'altres materials, dues pedres en posició vertical que en sostenien una altra de plana i horitzontal, que formaven una caixa de 30 cm. d'ample, en l'interior de la qual aparegué un tresoret de 37 monedes (...). Cronològicament va de de l'època de Domicià fins a Filipus II." (Vegeu pàg. 256).
Al sud de l'esmentat dipòsit va aparèixer una sitja amb materials d'època ibèrica.
Les conclusions dels arqueòlegs sobre aquesta primera excavació foren:
El fragment de ceràmica protocampaniana juntament amb ceràmiques ibèriques pintades i les campanianes A, en fan pensar en l'existència d'un petit establiment ibèric anterior a la vil.la romana. Aquesta es devia anar romanitzant poc a poc fins a convertir-se en una vil.la o en un vicus. (Vegeu pàg. 256) 
Als anys 80 es varen dur a terme dues excavacions més. La primerà destapà un forn, de planta circular amb praefurnium. No s'ha trobat cap escombrera associada al forn, però l'abundància de material constructiu, concretament tegulae i imbrices, fan pensar que es dedicava a la confecció d'aquests. 
A més del forn, es va  exhumar als anys 80, tres sitges; d'aquesta intervenció no resta pràcticament cap documentació (vegeu pàg. 257), el que ha fet que els autors hagin agrupat l'estudi dels materials per tipologies. La sitja 3 no contenia gairebé cap material, a excepció d'un fragments de bronze possiblement d'una olleta.
Pel que fa a l'estudi dels materials, començant pels materials superficials, aquests són relativament escassos, i incloüen un parell de fragments ceràmics del bronze final i l'edat del ferro. 
Les terrisses d'importació consisteixen essencialment en ceràmica campaniana A i campaniana B de Cales. Entre d'altres materials destaquen: fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, una vora de kalathos ibèric amb restes de pintura, un fragment de terracota de color ataronjat i molt erosionat, que representa una figura femenina de cabell llarg, amb un ornament al cap; pot correspondre a una divinitat.
Anant al material exhumat a l'interior de les sitges, com ja hem dit, els autors han hagut de agrupar-lo per tipologies, ja que no hi havia prou documentació escrita.
Trobem fragments de campaniana A, campaniana B de Cales, un fragment d'àmfora púnica centremediterrània, una vora de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica ibèrica d'ús comú, terrissa ibèrica feta a mà, i estan especialment ben representades, la terra sigil.lata itàlica i la terra sigil.lata gàlica (vegeu pàgs. 261 i 262).  Destaca la decoració de dues peces DRAG 37, decorada una amb dues figures humanes o monstruoses, una d'elles tal vegada un Silvanus o un faune, i l'altre amb una Victòria i una Diana.
També s'han recuperats fragments de terra sigil.lata hispànica, terra sigil.lata africana A, terra sigil.lata lucente, terra sigil.lata africana D, ceràmica de parets fines, ceràmica africana de cuina, ceràmica comuna romana, vidre, dolia, àmfora (no especialment abundants les dues darreres), abundant material constructiu: tegulae, imbrices, plaquetes de marbre i altres.
Destaca, per la seva singularitat, la troballa d'un simpulum (una mena de cullerot o cassoleta amb mànec, per les libacions), de bronze.
També estan presents les restes animals: petxines,  ossos i dents (ovicaprids, remugants, pollastres, porc o senglar...).
Com a valoracions, els autors del treball destaquen la presència de troballes de l'epoca del bronze final i del ferro, que provarien la presència humana en aquest indret ja en aquesta època, la presència ibèrica i la posterior romanització, la possible existència d'una vil.la i la importància del ritual i del culte religiós, el primer s'observa potser en el conjunt ded monedes de la caixa excavada el 1969, el segon en les decoracions de peces amb la representació de divinitats. Els fragments marmoris podrien correspondre a una vil.la d'una certa importància.
L'establiment romà acaba (almenys això sembla) la seva història en el segle V dC.

BIBLIOGRAFIA
Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO, Jon Francesc CLARIANA ROIG, "Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de terra sigillata", dins XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria, mataró, 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.


divendres, 22 de desembre de 2017

En memòria de Josep Miquel Modolell Ros


Ens ha deixat definitivament, a l'edat de 96 anys, en Josep Miquel Modolell Ros, estudiós de la història de Cabrera, sobre la que publicà dos llibres (Pel camí del mig" i Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç; també fou editor desinteressat de llibres d'arqueologia. Propietari de la finca que duu el seu nom i on està ubicat el jaciment romano-medieval de Can Modolell, ell i la seva família van donar tota mena de facilitats per a dur a termes les excavacions, i va fer generosa donació del jaciment a la Fundació Burriac de Cabrera. Pels seus mèrits fou nomenat fill predilecte del seu poble.
Descansi en pau.


Josep M. Modollell en la presentació d'un dels llibres que va
editar, a la biblioteca Ilturo de Cabrera 
Josep M. Modolell i l'alcalde de Cabrera en el
dia del seu nomenament com a fill predilecte

dijous, 21 de desembre de 2017

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (i 2)

En l'entrada anterior, publicàrem un article de Joan Francesc Clariana sobre l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), avui el complementem amb una colla d'imatges:

Diari d'excavacions de Marià Ribas

Diari d'excavacions de Marià Ribas
Planta dels balnea de Torre Llauder. Dibuix: Ll Piñol
Planta de l'hipocaust 2 de Torre Llauder, adaptació d'un dibuix de Marià Ribas.

Planta de l'hipocaust 2 amb restitució del
paviment d'opus sectile i alveus. En base
a un dibuix de Marià Ribas.


Detall del paviment d'opus sectile. Foto: Joan F. Clariana
Esquema del paviment d'opus sectile. Dibuix: Joan F. Clariana

Mosaic de la vil.la romana de la Torre dels Ametllers a Tossa
de Mar. Foto: Joan F. Clariana





Reconstrucció de l'hipocaust 2. Dibuix: Marià Ribas



Pilars de l'hipocaust 2. Foto: Marià Ribas
Detall de l'angle oest del praefurnium. Foto: Francesc Navarro
Reconstrucció del sistema de caldera de l'hipocaust 2. Dibuix
de Ferran Bayés

Marca de terrissaire L·MVM·SVC. Foto: Joan F. Clariana
Llàntia amb la imatge de Diana o Selene
on hi l'anterior grafit. Foto: Joan F. Clariana

Llàntia amb la imatge de Júpiter-Ammon. Foto: Joan 
F. Clariana

dimarts, 12 de desembre de 2017

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (1)

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (
praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.
Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Un article interessant d'A. Garcia Sinner i V. Revilla sobre Can Modolell (Cabrera de Mar)

Vista parcial de Can Modolell. Foto: Joan F. Clariana
                                         
Columneta votiva. Foto: J. F. Clariana
                                 

Alejandro G. Sinner (Victoria University)  i V. Revilla (Universitat de Barcelona) han estat els darrers, fins el moment, en excavar el complex arqueològic romano-medieval de Can Modolell, a Cabrera de Mar (Barcelona). Fruit d'aquestes excavacions i dels seus estudis, ha estat un treball que porta per títol "Rural religion, religious places and local identities in Hispania: the sanctuary at Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), del que s'han publicat alguns fragments a
La primera impressió que tenim en llegir el resum és que gairebé tota l'excavació ha estat a càrrec dels autors de l'article (haurem d'esperar l'article complet), ja que en cap moment s'esmenta cap estudi anterior i es parla d'excavacions incompletes; el cert és que la major part del jaciment ja estava excavat a finals dels anys 80, i sobre ell s'han publicat nombrosos estudis (sempre revisables, és clar). Seria convenient també que se cités l'autor o autors de les fotografies que acompanyen el resum.
És, però, important la reinterpretació que han fet sobre la funcionalitat de l'edifici, ja el mateix nom ho indica "el santuari de Can Modolell", la qual cosa ens fa creure que pensen en un santuari, no una vil.la amb santuari com s'ha interpretat des dels anys 80. És clar que, com ells mateixos diuen, les restes conservades només són la perifèria d'un complex més gran, que amb el temps ha desaparegut. Les restes escultòriques i marmòries fan pensar en un edifici de gran sumptuositat.
Can Modolell és un conjunt d'estructures arquitectòniques que abasten des de un moment de l'Alt imperi, situat entre els regnats de Tiberi i Claudi, amb una important modificació en el segle II, un abandonament en el segle III i una nova reedificació que va tapar les estructures anteriors, efectuada en el segle V. En l'edat Mitjana s'hauria produït una imprecisa continuïtat. A.G. Sinner i V. Revilla han calculat l'àrea coneguda en 350 m2, però podria abastar fins als 1000 m2. 
La interpretació de can Modolell com a santuari ve donada per les restes cultuals i inscripcions votives,  relacionades amb el culte de diversos déus, essent Mitra el més conegut. Sembla que en l'indret (sense precisar on) s'aixecà una capella cristiana dedicada a Sant Joan.

Habitació de la Torre Semicircular. Foto: R.I. Garí
                                        
Entrada a una habitació. Foto: R.I. Garí
                                         


dimarts, 7 de novembre de 2017

XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins

 


 Procedencia de la imatge: web del Museu Arxiu de Santa Maria

El dissabte 17 de novembre, a les 17 hores, començarà l'exposició de comunicacions presentades a la XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins, organitzada pel Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), a on tindrà lloc aquesta activitat.
Comunicacions que es presenten:

1. La tomba ibèrica descoberta el 8 d'abril de 1885 a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar). Francesc Clariana Roig.
2. Noves dades sobre la terrisseria romana de Mas Coll (Alella, El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
3.Novetats entorn de les troballes subaquàtiques entre Premià de Mar i Vilassar de Mar (El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
4.Orrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, massos...
5. Història de les èlits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. Benet Oliva i Ricós.
6. El paper de la dona dins la institució familiar a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntades.
7. El Llevador i notas de la Confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX. Héctor López Silva.
8. Nihil Prius Fides. El notari Joseph Elias davant de la Inquisició. Tordera, 1775. Antoni Llamas i Mantero.
9.Línia del Litoral: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva. Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Palau, Garcia y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865). Josep Ramis Nieto.
11. L'Ateneu Mataronés de la Classe Obrera i les seves primeres accions educatives (1880-1889). Montserrat Gurrera i Lluch.
12. L'himne anarquista ¡A las barricadas! i el cas del músic Joan Dotras Vila. M. Encarnación Soler i Alomà.
13. Una lectura de Perill a la reraguarda. Agustí Barrera i Pugvi.
14. La sanitat de les Brigades Internacionals. L'hospital de Mataró. Josep Xaubet.
15. Els brigadistes internacionals enterrats al Cementiri dels Caputxins de Mataró l'any 1938: identificació i dignificació 80 anys després. Maria Salicrú-Maltas.
16. Els fons documentals de les seccions locals de la FET y de las JONS conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Joan Vilaró i Alexis Serrano.
17. Stolpersteine: Petits monuments per a la dignificació dels mataronins assassinats i/o humiliats pel nazisme. Bernat Aranyó Giné i Gemma Soriano Martínez.
18.La relació entre Esteve Albert i Corp i l'escriptor occità Max Roqueta.
19. L'aportació musical del mestre Enric Torra (1910-2003) als Pastorets de Mataró. Maria Salicrú-Maltas. 
20.Catalogació de l'arxiu històric del Sindicat d'Empleats de la Caixa Laietana (SEC-1). Albert Dresaire Gaudí.


dijous, 2 de novembre de 2017

Catàleg de l'exposició Rovira-Brull i el tren

En una entrada anterior, anunciàvem una exposició sobre l'artista Josep M. Rovira-Brull i la seva obra referida al tren. Podeu trobar el catàleg de l'exposició clicant aquí.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...