Joaquim Graupera, historiador que ha dedicat anys de la seva vida a la investigació de la història medieval de la nostra comarca, amb un ampli currículum de treballs publicats, ha donat a conèixer, el el butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, aquest article sobre l'arquitectura religiosa romànica en el Baix Maresme.
Treball tant més interessant quant no es limita a una descrició, sino que Graupera situa aquesta arquitectura en el seu context històric, i du a terme una classificació i periodització d'aquesta arquitectura en la nostra comarca.
El romànic català, explica Graupera, que es desenvolupa en els segles XI i XII -això no treu que la seva influència perduri més enllà- niex en el moment de la feudalització de Catalunya, en el que el poder públic passarà a mans de la noblesa i de l'Església, per bé que aquests continuin respectant l'autoritat del comte de Barcelona; aquesta etapa va veure la progressiva desaparició dels alous pagesos, ens mans dels grups dominants, que crearan la seva riquesa sobre l'apropiament de l'excedent pagès. Tot i això, els segle XI constituí un moment de creixement econòmic va veure dl'afabliment del poder musulmà, coincidient amb la desintegració del califat de Còrdova.
Graupera explica les dificultats per establir una classificació de l'arquitectura romànica a Catalunya, que va rebre diverses influències, principalment de la Llombardia, en aquesta primera etapa, però també del Rosselló.
Concretament al Baix Maresme, aquesta dificultat es veu augmentada per l'escassetat d'edificis conservats, ja que la nostra comarca ha tinguts un procés constant de construcció i reconstrucció.
Els nous senyors feudals varen dur a terme un procés d'edificació d'esglésies que substituïren els antics i precaris edificis preromànics.
Joaquim Graupera explica l'evolució dels romànic al Baix Maresme -sempre amb les precaucions a les que obliga els pocs elements conservats- amb una primera etapa en la que es troba la influència llombarda en els murs de carreuons, i també en algun cas les arcades i lesenes típìques d'aquest estil, i una segona etapa, amb els murs dels edificis de carreus, i un aparell més regular. Pel que fa a les tipologies, tenim per una part les esglésies parroquials, i per l'altra les capelles o ermites rurals.
Un estudi ben recomanable.
Joaquim Graupera i Graupera, "L'arquitectura religiosa romànica en el Baix Maresme" dins el Butlletí. amics de l'art romànic del Bages. Núm. 165. Juliol-setembre 2011. Podeu puxar aquí.
També podeu consultar aquesta entrada sobre el mateix tema en el seu bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada