LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 12 de desembre de 2017

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (
praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.
Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Un article interessant d'A. Garcia Sinner i V. Revilla sobre Can Modolell (Cabrera de Mar)

Vista parcial de Can Modolell. Foto: Joan F. Clariana
                                         
Columneta votiva. Foto: J. F. Clariana
                                 

Alejandro G. Sinner (Victoria University)  i V. Revilla (Universitat de Barcelona) han estat els darrers, fins el moment, en excavar el complex arqueològic romano-medieval de Can Modolell, a Cabrera de Mar (Barcelona). Fruit d'aquestes excavacions i dels seus estudis, ha estat un treball que porta per títol "Rural religion, religious places and local identities in Hispania: the sanctuary at Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), del que s'han publicat alguns fragments a
La primera impressió que tenim en llegir el resum és que gairebé tota l'excavació ha estat a càrrec dels autors de l'article (haurem d'esperar l'article complet), ja que en cap moment s'esmenta cap estudi anterior i es parla d'excavacions incompletes; el cert és que la major part del jaciment ja estava excavat a finals dels anys 80, i sobre ell s'han publicat nombrosos estudis (sempre revisables, és clar). Seria convenient també que se cités l'autor o autors de les fotografies que acompanyen el resum.
És, però, important la reinterpretació que han fet sobre la funcionalitat de l'edifici, ja el mateix nom ho indica "el santuari de Can Modolell", la qual cosa ens fa creure que pensen en un santuari, no una vil.la amb santuari com s'ha interpretat des dels anys 80. És clar que, com ells mateixos diuen, les restes conservades només són la perifèria d'un complex més gran, que amb el temps ha desaparegut. Les restes escultòriques i marmòries fan pensar en un edifici de gran sumptuositat.
Can Modolell és un conjunt d'estructures arquitectòniques que abasten des de un moment de l'Alt imperi, situat entre els regnats de Tiberi i Claudi, amb una important modificació en el segle II, un abandonament en el segle III i una nova reedificació que va tapar les estructures anteriors, efectuada en el segle V. En l'edat Mitjana s'hauria produït una imprecisa continuïtat. A.G. Sinner i V. Revilla han calculat l'àrea coneguda en 350 m2, però podria abastar fins als 1000 m2. 
La interpretació de can Modolell com a santuari ve donada per les restes cultuals i inscripcions votives,  relacionades amb el culte de diversos déus, essent Mitra el més conegut. Sembla que en l'indret (sense precisar on) s'aixecà una capella cristiana dedicada a Sant Joan.

Habitació de la Torre Semicircular. Foto: R.I. Garí
                                        
Entrada a una habitació. Foto: R.I. Garí
                                         


dimarts, 7 de novembre de 2017

XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins

 


 Procedencia de la imatge: web del Museu Arxiu de Santa Maria

El dissabte 17 de novembre, a les 17 hores, començarà l'exposició de comunicacions presentades a la XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins, organitzada pel Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), a on tindrà lloc aquesta activitat.
Comunicacions que es presenten:

1. La tomba ibèrica descoberta el 8 d'abril de 1885 a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar). Francesc Clariana Roig.
2. Noves dades sobre la terrisseria romana de Mas Coll (Alella, El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
3.Novetats entorn de les troballes subaquàtiques entre Premià de Mar i Vilassar de Mar (El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
4.Orrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, massos...
5. Història de les èlits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. Benet Oliva i Ricós.
6. El paper de la dona dins la institució familiar a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntades.
7. El Llevador i notas de la Confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX. Héctor López Silva.
8. Nihil Prius Fides. El notari Joseph Elias davant de la Inquisició. Tordera, 1775. Antoni Llamas i Mantero.
9.Línia del Litoral: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva. Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Palau, Garcia y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865). Josep Ramis Nieto.
11. L'Ateneu Mataronés de la Classe Obrera i les seves primeres accions educatives (1880-1889). Montserrat Gurrera i Lluch.
12. L'himne anarquista ¡A las barricadas! i el cas del músic Joan Dotras Vila. M. Encarnación Soler i Alomà.
13. Una lectura de Perill a la reraguarda. Agustí Barrera i Pugvi.
14. La sanitat de les Brigades Internacionals. L'hospital de Mataró. Josep Xaubet.
15. Els brigadistes internacionals enterrats al Cementiri dels Caputxins de Mataró l'any 1938: identificació i dignificació 80 anys després. Maria Salicrú-Maltas.
16. Els fons documentals de les seccions locals de la FET y de las JONS conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Joan Vilaró i Alexis Serrano.
17. Stolpersteine: Petits monuments per a la dignificació dels mataronins assassinats i/o humiliats pel nazisme. Bernat Aranyó Giné i Gemma Soriano Martínez.
18.La relació entre Esteve Albert i Corp i l'escriptor occità Max Roqueta.
19. L'aportació musical del mestre Enric Torra (1910-2003) als Pastorets de Mataró. Maria Salicrú-Maltas. 
20.Catalogació de l'arxiu històric del Sindicat d'Empleats de la Caixa Laietana (SEC-1). Albert Dresaire Gaudí.


dijous, 2 de novembre de 2017

Catàleg de l'exposició Rovira-Brull i el tren

En una entrada anterior, anunciàvem una exposició sobre l'artista Josep M. Rovira-Brull i la seva obra referida al tren. Podeu trobar el catàleg de l'exposició clicant aquí.





dimecres, 1 de novembre de 2017

Properes conferències amb motiu de l'any Puig i Cadafalch

Properes conferències amb motiu de l'any Puig i Cadafalch:

Dimarts, 7 de novembre, a les 19 hores: "L'etapa formativa de Puig i Cadafalch: Idees i referents", a càrrec del doctor en Història de l'Art, Joaquim Graupera.
Dijous, 23 de novembre, a les 19,30 hores: "El compositor mataroní Joaquim Cassadó", a càrrec de Francesc Cortés, musicòleg.
Dimecres 29 de novembre, a les 19,30 hores: Taula rodona d'historiadors de l'art: Puig i Cadafalch, l'home polifacétic", a càrrec de Margarida Colomer, Enric Subiñà, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Ruth Garcia.
Lloc:Sala d'actes de la Fundació Iluro, c/ Santa Teresa, 61.



dimecres, 25 d’octubre de 2017

Comunicacions mataronines al congrés internacional sobre Puig i Cadafalch



Entre els dies 18 i 21 d'aquest mes d'octubre, s'ha desenvolupat, entre Mataró i Barcelona, el congrés "Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya" dins les acrivitats que tenen lloc amb motiu de l'any dedicat a aquest gran arquitecte, nascut a Mataró l'any 1867, i mort a Barcelona el 1957.
Tres comuicacions mataronines han estat presentades:
Joan Banús, Mariona Gallifa i Carles Marfà: "Puig i Cadafalch. La casa Sisternes, punt de partida.
Joaquim Graupera: "Puig i Cadafalch i l'Associació Artística Arqueològica Mataronesa".
Maria Ribas. "Marià Ribas i Bertran: exemple de la difusió de l'Escola Catalana d'Arqueologia". 

Podeu trobar aquí el programa del congrés

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Troben en aigües irlandeses restes del vaixell mataroní "La Juliana", de l'Armada Invencible

Imatge: Restes d'un dels canons de "La Juliana". Procedència de la imatge: El Periódico de Catalunya

"La Juliana" fou un vaixell mataroní, un dels 130 que formaren part de  l'Armada Invencible, enviada per Felip II amb l'objectiu de destronar Isabel I d'Anglaterra, i que, com sabem, va acabar en un fracàs, víctima dels temporals, i sobretot, dels vaixells de guerra anglesos.
Aquest vaixell va estar dedicat al comerç entre Espanya i Itàlia, fins que fou reclutat per formar part de l'expedició, i es va enfonsar en aigües irlandeses l'agost de 1588. S'han exhumat tres canons en excel.lent estat de conservació; un d'ells du gravada la imatge de santa Madrona, molt venerada a Mataró. A prop de les restes de "La Juliana", se n'han trobat de dos vaixells més.
Segons els registres, el vaixell tenia un pes de 860 tones, i capacitat per transportar 32 canons, 325 soldats i 70 mariners.

El proper dijous, 26 d'octubre, a les 19 hores, tindrà lloc una conferència sobre el tema, a càrrec d'Enric Juhé Corbalán, a Can Boet de Mataró (Carrer Francesc Layret, 75).





dilluns, 16 d’octubre de 2017

Exposició sobre l'artista Josep M. Rovira-Brull i el tren

Imatge: Josep M. Rovira-Brull. Procedència: web del Cercle Històric Miquel Biada

El proper dijous, 19 de novembre, s'inaugura a l'Ateneu Fundació Iluro una exposició que amb el títol "Rovira-Brull i el tren" mostrarà un recull de pintures i dibuixos de l'artista mataroní Josep M. Rovira-Brull (1926-2000) procedents de la col.lecció de la seva família i altres col.leccions particulars, i que mostren la passió que sentia aquest artista pel tema.
L'obra de Rovira-Brull és extensa, potser a nivell popular és més conegut per la monumental escultura de "Laia l'arquera".
Exposició: 
Inauguració: dijous, 19 d'octubre.
Lloc: Ateneu de la Fundació Iluro (Mataró)
Hores de visita: de dimarts a dissabtes feiners, de 17,30 a 20,30. Diumenges i festius: d'11,30 a 13,30 i de 18,30 a 20,30.
Es poden organitzar visites escolars.

Podeu veure aquí el catàleg de l'exposició


dilluns, 9 d’octubre de 2017

L'arqueologia a Cabrera de Mar en PDF


 
Una de les pàgines del llibre


En entrades anteriors, parlavem del Llibre "L'arqueologia a Cabrera de Mar", obra de diversos autors coordinats per Josep M. Rovira Juan: Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, Josep Viñals i el propi Josep M. Rovira; va sortir a la llum amb motiu de la Fira Iberomana d'enguany.
El llibre, però, va ser retirat per l'Ajuntament de Cabrera, un dels seus patrocinadors, en considerar que no cumplia determinats requisits, i suposo que encara resta a les prestatgeries de l'ens municipal.
Per aquest motiu us oferim la versió original en PDF, després d'eliminar, naturalment, les referència a l'ajuntament.
El llibre explica els orígens de l'arqueologia a Cabrera de Mar, els seus protagonistes, els principals jaciments, fotografies inèdites i les reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira, que ha anat publicant a la web Patrimoni de Cabrera de Mar i en diversos vídeos.
NOTA: Si bé la producció del programa "Sota Terra" que va dur a terme excavacions a Can Modolell era d'Eudald Carbonell, la direcció dels treballs arqueològics va estar a càrrec de Jordi Alemany (pàg. 128 del llibre).
Entrades anteriors sobre el llibre:
Un llibre sobre l'arqueologia a Cabrera de Mar provoca un conflicte polític polític (1)
Un llibre sobre l'arqueologia a Cabrera de Mar provoca un conflicte polític (2) 

I podeu trobar el llibre clicant aquí: L'arqueologia a Cabrera de Mar

Una de les pàgines del llibre

dimarts, 19 de setembre de 2017

Diàleg sobre Puig i Cadafalch i Josep Peiró, a la biblioteca Antoni Comas







El proper divendres, 22 de setembre, tindrà lloc a la biblioteca Antoni Comas de Mataró, un diàleg sobre les figures de Josep Puig i Cadafalch i Josep Peiró i Belis, diàleg a càrrec de Margarida Colomer i Esteve March.
Hora: 19 hores

dilluns, 18 de setembre de 2017

Exposició "Mataró per Puig i Cadafalch.LLums i ombres"



El proper dijous, 21 de setembre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la inauguració d'una exposició dota el títol de "Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i ombres"
Hora de la inauguració: 2/4 de 8 del vespre.











 

diumenge, 10 de setembre de 2017

Fotos pel record: Un "Homenatge a la Vellesa" de fa més de 50 anys.

En aquesta imatge veiem la desfilada d'avis, acompanyats de joves en el que llavors s'anomenava "Homenatge a la vellesa". El seguici partia de l'ajuntament i anava fins a l'església a través del carrer del Pare Català, a celebrar la missa. Posteriorment, a l'antic cinema, hi havia discursos de l'alcalde i un representant de l'entitat bancària patrocinadora, és a dir, la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" (no us trenqueu el cap: avui CaixaBank), seguit d'una colla d'espectacles, i finalment, un dinar en un restaurant que podia ser, per exemple, el de Santa Marta. Data: setembre de 1965. Fotografies de Josep Garí Pons

 Una imatge de la missa. Podeu observar que les dones havien d'anar amb màniga llarga i mantellina

Discurs d'un dels patrocinadors, a darrera veiem el cartell anunciador del IX homenatge. Crida l'atenció que els vells de fa cinquanta anys semblin més vells que els d'ara! Els dos personatges de la dreta són Mossèn Raimon Canalias i l'alcalde d'aquell moment, Josep M. Rocabert.

Un dels espectacles que seguien els discursos, en aquest cas l'actuació de Concepció Romaguera a l'acordió, i el seu conjunt. Segur que avui aquests pentinats cardats i amb laca, ja no semblen tant atractius, però llavors estaven molt de moda.

Mossèn Raimon Canalies i el mestre de l'Escola Parroquial, Joaquim Arenas, al dinar del restaurant Santa Marta.

I també una fotografia més actual, actuació de Núria Feliu. Fotografia de Francesc Garí Lleixa

diumenge, 3 de setembre de 2017

Una pàgina web amb fotografies antigues de Cabrera


Imatge: Fàbrica Ordeig de Cabrera de Mar, avui desapareguda. Procedència: Arxiu fotogràfic de la Fundació Burriac, de la col.lecció de Josep López Viñals.


La Fundació Burriac ha posat en marxa una pàgina web -actualment en construcció- amb fotografies antigues de Cabrera de Mar, tenint com a base l'arxiu d'en Josep López Viñals (DEP) i altres àlbums familiars de Cabrera. Consta de diversos apartats, a saber: festes de Cabrera, fets de Cabrera;  grups de gent de Cabrera; llocs, carrers, cares i masies; retrats de cabrerencs i arqueologia. La coordinació de les fotografies està a càrrec de Núria López Garcia.
Podeu veure i gaudir d'aquesta selecció d'imatges clicant a aqui, en l'arxiu fotogràfic de la Fundació Burriac.












dilluns, 21 d’agost de 2017

Un grafit de L Herennius en una copa de TSH procedent de Torre Llauder


"Un grafit de L. Herennius procedent de Torre Llauder (Mataró, Barcelona): Tal és el títol d'un article escrit per Diana Gorostidi i Joan Francesc Clariana, publicat al núm 8 de la revista d'arqueologia Ex officina Hispania, corresponent al mes de març d'enguany.
En l'article els autors ens proposen una hipòtesi molt nova:

Torre llauder ha sido uno de los yacimientos que tradicionalmente se ha venido asociando al fabricante de tegulae L. Herennius Optatus, gracias al testimonio de las marcas
 L· HERENNI i L·H ^ ER·OP ^ T identificadas en varios ejemplares procedentes de la villa. Sin embargo, hasta el momento no había podido ser propuesta la pertenencia de la villa a la familia de los Herenni, cosa que creemos poder proponer ahora a partir del hallazgo de un grafito sobre TSH con este grafito. (Gorostidi i Clariana, pàg. 49)

El segell d'aquesta marca de tegulae és molt conegut en la zona del Mediterrani Oriental, des d'Elx fins a Nàpols, el que fa suposar que el propietari disposava d'una important xarxa de tallers.
Els autors d'aquest article, proposen ara que, en algun moment, la vil.la  de Torre Llauder, podría haber estat propietat de la família Herennius. Això gràcies al segell d'aquesta marca imprès en el fons d'una peça de TS. Hispànica d'ús privat i efectuat després de coure la peça.
Es tracta d'un fons de copa de TS Hispànica, possiblement forma DRAG 27, procedent de les primeres excavacions efectuades a la vil.la en els anys 60 i que consta en el diari inèdit de l'arqueòleg Marià Ribas, i que actualment es troba en el Museu de Mataró. Com ja hem dit, és un grafit efectuat post coctionem, ja cuita la peça.
El grafit complet diu: H ^ ERENNIO L ^ L RESTITVIT   és a dir: Heren(n)io L(uci) l(iberto) restituit.
En la paret exterior del vas, s'aprecien restes d'un altre grafit (...)IV(...).
Pel que fa al taller productor de la peça, els autors s'aventuren per Valerius Firmus: dins d'un cartutx, s'hi pot llegir: OA ^ E FIRM.

La lectura del gentilicio Herennius sobre un soporte destinado al uso privado prueba por primera vez en la villa la presencia de miembros del entorno de L Herennio Optato, aunque la ausencia del cognomen no permite discernir si este liberto era el mismo que fabricó las tegulae o un liberto del mismo, ya que las marcas tampoco han documentado la condición jurídica del personaje. (Gorostidi i Clariana, pàg. 51).

Conclouen els autors que aquesta troballa permet suposar que, efectivament, L. Herennius Optatus podria haver estat propietari de la Torre Llauder, identificant-la amb ell o per mitjà d'un llibert.

Diana GOROSTIDI i Joan Francesc CLARIANA, "Un grafito procedente de Torre Llauder (Mataró, Barcelona), a Ex Officina Hispania, núm. 8, març 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí


dijous, 17 d’agost de 2017

Exposició sobre l'estendard de Ripoll, a l'Arxiu Comarcal

El proper dia 15 de setembre, a les 19 hores i a l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet), es presentarà l'exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", amb les intervencions de Joan B. Parés, Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera. Aqueust acte està dins els que es dediquen a Puig i Cadafalch en el seu any.

dimecres, 16 d’agost de 2017

Muralles d'Ilturo crea un espai a twitter

Un espai de Les muralles d'Ilturo creat el 15 d'agost a twitter, anirà publicant enllaços amb entrades anteriors del blog, fotografies, comentaris, etc.
Pel que estigui interessat: twitter.com/falcata218






dilluns, 31 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (i 3)

En aquesta darrera entrada sobre Stonehenge, un oferim una filmació sobre la processó dels druides en el solstici d'estiu de 2017, filmada per M. T. Diví.



Entrades anteriors: 1 i 2

Viatge a Stonehenge (2)

Processó del druides a Stonehenge, juny de 2017
En l'entrada anterior parlàvem del cromlec de Stonehenge, acompanyada d'una colla d'imatges. En aquesta entrada d'avui, publiquem noves fotografies, en les que podeu veure la reconstrucció d'una altra cabana, les possessions que devien tenir els seus habitants, la manera de tallar armes, la desfilada del solstici d'estiu i detalls del cromlec.






diumenge, 30 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (1)



Imatges: una vista de Stonhenge i una grup de "driudes" en les cerimònies dels solstici d'estiu de 2017. Segons alguns amics, m'assemblo molt a la druida del vestit verd (però us asseguro que no sóc jo). Fotos. Joan Francesc Clariana Roig.

Encara que siguem un blog d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, també ens agrada observar altres cultures, i avui us mostrarem un recull d'imatges de Stonehenge, el conegut cromlec del sud d'Anglaterra.
Stonehenge forma part de la cultura europea del megalitisme, caracteritzada per la construcció d'estructures a base de grans blocs de pedra, cultura que es desenvolupà a Europa entre finals del neolític i l'edat del bronze.
Stonehenge va ser bastit entre el 3700 i el 1.600 aC., en diferents etapes, i està format per quatre cercles concèntrics de pedres en posició vertical, i d'altres al damunt; alguns bloc mesuren més de 4 metres d'alçada i pesen fins a 50 tones. Hi ha una gran pedra central que podria ser un altar. Tot el conjunt està envoltat per un gran fossar. S'ignora quina era la finalitat concreta del monument: religiós, funerari, astronòmic...o bé una mescla de tot. S'hi han exhumat restes de 300 individusi també restes d'animals. 
En el solstici d'estiu, el sol travessava l'eix de la construcció i en el lloc on s'amagava s'han trobat restes d'animals. Se suposa que s'hi celebraven festes. 
Amb la grandesa de Stonehenge pot competir el dolmen de la Menga, a Màlaga (Espanya), una de les pedres de la coberta podria rribar a les 250 tones de pes.
Tornant al cromlec anglès, durant el solstici d'estiu, es reviuen les cerimònies del passat amb una desfilada de druides.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig:
 
Una vista del conjunt
Un dels blocs de pedra, amb el possible mitjà de transport
Un altre bloc
Reconstrucció d'una cabana de l'àpoca
Interior d'una cabana, amb els seus estris
Armes
Armes
Diversos estris domèstics

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...